La agricultura ecològica explota a Castelló y creix un 50% en un any

La ramaderia és la que més superfície aporta, seguida del olivar i fruita seca. La província té ara 12.751 hectàrees orgàniques, per 8.543 del 2016.

Si a Castelló l'agricultura ecològica havia tingut fins ara una implantació lenta però constant, 2017 va ser el seu gran any. Després de diversos exercicis en els quals la superfície conreada sobre la base de principis de sostenibilitat s'havia estancat a la província, amb increments lleus, l'any passat va haver-hi un augment del 50%.

Així, i segons dades facilitades per la Conselleria d'Agricultura, de les 8.543 hectàrees conreades en 2016 s'ha passat en tan sol dotze mesos a 12.751.

Totes les fonts consultades coincideixen a afirmar que l'important repunt està molt relacionat amb l'engegada del primer Pla de Producció Ecològica de la Comunitat Valenciana, que malgrat abastar del 2016 al 2020 va arrencar fins a l'any passat. El projecte ha permès que, per primera vegada, s'hagi instal·lat una oficina permanent d'atenció al públic a la província. La mateixa es troba en l'estació experimental agrària de Vila-real, situada en la sortida cap a Onda. Segons va explicar a Mediterrani la directora general de Desenvolupament Rural i Política Agrària Comuna (PAC), María Teresa Cháfer, aquest nou servei ha facilitat que s'hagin produït «moltes reunions amb agricultors interessats a produir de forma orgànica». El resultat és que en l'últim exercici s'hagin apuntat al carro de l'ecològic 20 nous productors, que se sumen als 150 que ja hi havia a la província.

La creació de l'oficina a Vila-real se sumeixi a un altre punt informatiu establert pel Consell al centre del Institut Valencià d’Investigacions Agràries (IVIA) de Sogorb, i al fet que membres del Comitè d'Agricultura Ecològica de la Comunitat Valenciana (CAECV) acudeixin periòdicament a la província per «facilitar la burocràcia».

LA RAMADERIA DOMINA // La gran majoria de la superfície que té el segell ecològic a la província es destina a pastures per a la ramaderia (10.165 hectàrees), a molta distància li segueixen el olivar (555) i la fruita seca (495). El president del CAECV, José Antonio Rico, va destacar que aquests dos cultius són els que tenen un major potencial a Castelló, doncs la reconversió és fàcil i l'adaptació al clima, bona.